La llibertat com actitud de vida

Psychologue Clinicienne / Psychotérapeute à Estavar

La llibertat com actitud de vida

Article escrit per Elisenda Navinés publicat a le journal el Bourricot, setembre de 2018.

En el diari francès nº 1420 “Courrier international”, sortia un article anomenat ” JAPON. Profession: père, ami, amant”,  que parla de una agencia on es poden comprar els sentiments i les emocions.  El entrevistat en el article, Yuichi Ishii , explica que el seu treball consisteix a fer veure que es el pare, el marit , el amic …d’aquell qui fa la demanda. L’activitat doncs consisteix a ocupar la plaça d’un altre. Segons el fundador de Family Romance (nom de la agencia),es poden contractar tot tipus de personatges ficticis per ajudar a omplir les absències insuportables  de la vida de cadascú.  “En una societat que esdevé cada cop més isolada i assistida, les relacions a la carta tindran possiblement un creixement exponencial”, ens diu. 

En aquets tipus d’agències anar més enllà de la realitat n’és l’atractiu.  Ets mare soltera i vols fer-li veure al teu fill o filla que té un pare? doncs el compres. Nomes pagant  una quantitat al mes durant els anys que vulguis a un senyor que li explicarà al teu fill o filla que no la pot venir a veure gaire perquè té una altra família o estar molt ocupat viatjant … no importa. Aquesta mare tindrà un pare pel seu fill com ella vulgui, tendre, simpàtic, comprensiu, amb barba  o sense, ros o moreno…..Vols una parella que sigui aquell príncep blau que mai no va arribar? Vols un amic de veritat? Vols, vols, vols? L’agencia Family Romance , per uns 150 euros aproximadament et ven lo que vulguis durant tres o quatre hores. En aquesta agencia s’accepten tot tipus de demandes, incloses les demandes que responen a persones que pateixen algun tipus de patologia, com el cas de una persona que patia anorèxia i que precisava tenir davant d’ella algú que mengés per ella a davant seu perquè això la reconfortava. Res mes a dir, no sigui cas que en lloc de denunciar una pràctica escandalosa encara li acabi fent propaganda. 

Considero que no hauríem de caure en  aquest consum a la carta dels sentiments humans perquè compensar d’aquesta manera el buit existencial és una pràctica que cau en la mentida i en la ficció, a més de fomentar conductes patològiques. Es caure en la il·lusió d’ una falsa felicitat. Per sort a Europa aquesta practica encara no existeix, però també ens regim per un sistema capitalista que prioritza la força del capital a la necessitat real de les persones.

Erich Fromm, en el seu llibre “Sobre la desobediència ” ens diu.

 “Tenim abundància, però no tenim una vida que ens ompli. Som més rics, però tenim menys llibertat. Consumim més però estem més buits. Tenim més armes atòmiques, però estem indefensos. Tenim més educació, però tenim menys sentit crític i conviccions menys fermes. Tenim més religió, però ens hem tornat més materialistes”.

Per això molts homes i dones d’avui dia pateixen d’inseguretat, soledat i tristesa per més que l’abundància sigui present en llurs vides. Que hàbil el sistema soci econòmic i polític que tenim per vendre’ns tants camins de fugida  on ofegar les nostres tristeses i pors!!!! Televisió, internet, diversió, drogues, festes….. de tot per submergir el patiment que genera la soledat de sentir-se sol entre mig de tothom, perquè si res no compensa el teu neguit encara podrem  tirar dels tranquil·litzants  si la ficció encara no es suficientment forta per combatre la infelicitat.

Volem llibertat, democràcia i respecte per els  drets humans.

Llibertat, però no sabem ser lliures perquè depenem de uns altres que ens volen esclaus tot manipulant la realitat social en els mitjans de comunicació. 

Democràcia, però no acceptem el vot dels que no ens agraden i els manipulem o comprem.

Respecte per els drets humans però la gelosia i la competitivitat ens fa bullir la sang i menyspreem l’altre per nosaltres ser més ben valorats .  Son aquestes pràctiques i submissió als poders fàctics que ens apropen cada cop mes a la bogeria perquè ens allunyen de la nostra essència humana. Som essers socials que anhelem amor, llibertat i respecte per a nosaltres mateixos i els altres, però el poder i el capital precisen per la seva subsistència i permanència en el poder que siguem submisos, pacients i atemorits.

La pregunta en comptes de ser. “ Vols un amic, una amant, una mare…. que sigui com tu voldries?”  no hauria de ser  “Vols ser autèntic, tolerant, coratjós i lliure encara que això impliqui fer front al patiment existencial?”

Les bases del socialisme eren las de que el treball dirigís el capital i no al inrevés, promoure la individualitat i no la uniformitat,  facilitar la solidaritat i no la manipulació i el domini de uns per sobre dels altres. Es buscava que cada persona participes activa i responsablement respecte de totes aquelles decisions que s’encaminessin per un sistema més humà i lliure.  Però en comptes de fer front al esperit del capitalisme que volia reemplaçar, el socialisme es va transformar en el vehicle perquè la classe treballadora trobés el seu espai dins de la pròpia estructura capitalista. I així es com tots els partits polítics avui dia sen fan amos de ser els millors defensors de la llibertat i de la democràcia, no importa la ideologia que defensin, fins aconseguir que es confongui el verdader significat implícit. Normalitzem com a fets naturals que existeixin les guerres arreu sense poder fer res per aturar-les tot i veient com els nostres estats compren o venen armament perquè perdurin, que el patiment dels immigrants en camps de refugiats no saturi, o que morin intentant travessar el mar…

I així es com tot el patiment psíquic es perpetua de pares a fills. Ja no es possible creure en que podem canviar el mon i si encara algú i creu és un il·lús. Millor passar al deliri, i creure que de la il·lusió en podem fer realitat…

L’auto engany tan a nivell conscient com inconscient és una capacitat innata del home per poder en moltes ocasions de feblesa suportar lo insuportable. Es humà, però té uns límits. I els límits sempre estan en no malmetre la llibertat , el respecte i els drets del altre. 

Tornant a l’exemple d’ aquesta agencia japonesa de comerç,  qui som nosaltres per mes pares dels nostres fills que siguem, per enganyar o desfigurar la realitat que nomes els hi pertany a ells? Com a psicòloga no puc deixar de denunciar que es trafiqui amb els sentiments dels altres ni molt menys ser indiferent envers aquelles practiques que fomenten encara mes tot tipus de patologies. No deixem al menys que els discursos demagògics d’aquells que pretenen vendre’ns falç humanisme es normalitzin. Fomentem l’esperit crític i siguem sempre solidaris amb els més febles i necessitats . Siguem desobedients si cal amb les injustícies flagrants i potser si persistim deixarem de ser col·laboradors necessaris del que realment ni volem ni desitgem.

Podem ser lliures en una societat que no ho és? On el dret a una sostre digne no es garanteix per tothom, on no es respecta per igual la condició sexual de cadascú ,dins la qual si ets diferent dels demés no seràs mai realment acceptat? De debò que puc ser realment lliure si no tots ho som? 

La frase ‘La meva llibertat s’acaba on comença la teva’ »des de una visió social. Que vol dir ?

Teresa. FORCADES (religiosa benedictina),pensa que en realitat aquesta frase ens diu que « la meva llibertat i la teva són rivals… Mes aviat la llibertat seria equilibrar la distribució dels sacrificis.”

Per tant , per jo ser lliure l’altre també ho ha de poder ser i potser perquè el altre ho sigui hauré de compartir alguna cosa…

“Aquells que han renunciat al mon han d’evitar els extrems. Una vida avocada als plaers i passions, degradant, sensual, grollera, sense noblesa, sense profit; i una vida mortificada, dolorosa, sense noblesa, sense profit.”  BUDA.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *