Elogi als armilles grogues

Psychologue Clinicienne / Psychotérapeute à Estavar

Elogi als armilles grogues

Article escrit per Elisenda Navinés publicat a le journal El Bourricot, gener 2019.

Els armilles grogues son bàsicament aquella part de la població que defensen els drets cívics, polítics i socials d’una majoria social que no es sent representada per els polítics que governen. Les seves reivindicacions no es limiten a que el govern baixi les taxes dels carburants. Reclamen la possibilitat d’una vida més digna per els més desfavorits i el més interessant, demanen la implantació del RIC, un referèndum d’iniciativa ciutadana. Un referèndum que doni el poder al poble per poder deixar enrere els polítics que tan si son d’esquerres com si son de dretes, un cop governen, traeixen al poble amb l’incompliment del que havien promès un cop ja han estat elegits. Governi qui governi es sempre la classe treballadora la que en surt malparada. El que es demana entre altres mesures per els més necessitats es un referèndum més o menys com fan a Suïssa, que voten cada cop que una nova llei es vol implantar i se’n respecta el resultat de la voluntat popular. La llista de reivindicacions dels armilles grogues proposa entre altres mesures, que si una proposició de llei obté 700.000 signatures dels ciutadans, l´Assemblea Nacional tindrà l’obligació, una any desprès, de la sotmetre a vot per a tots els francesos.

Penso que els psicòlegs tenim la responsabilitat de ser crítics amb el patiment de la gent quan aquest esta directament relacionat amb els sacrificis imposats per un ordre social basat en la desigualtat i el lucre. Un psicòleg crític amb les polítiques dels estats que no treballen com hauria de ser per el bé de les comunitats, tindria que interessar-se per com facilitar a la comunitat, el poder reaccionar críticament en front de tota injustícia, amb la finalitat de generar un coneixement que permeti transformar condicions de vida inadequades. Això implica, si, desenvolupar un cert discerniment ètic- polític. No podem ser neutrals si volem defendre els veritables valors democràtics. Hem de tenir una posició activa per poder denunciar praxis agressores d’origen feixista que busquen dividir i generar por per part dels partits d’extrema dreta, i gent violenta.

Els armilles grogues son els representats de una gran majoria de la població que defensa els drets del poble pacíficament. Recordem com sempre els feixistes han intentat aprofitar-se de les reivindicacions socials populars pacifiques per desestabilitzar i crear un caos que justifiqui la necessitat de més control policial i mes repressió, no per defensar la veu del poble sinó la seva.  Cal aturar l’auge del feixisme en aquets moments que esta creixent per tota Europa i defendre una República inclusiva que defensi els drets civils, polítics i socials que la majoria defensem. No tenir aquesta actitud crítica amb el sistema ens pot portar a temps que pensàvem superats.

Quan els Nazis van arribar…               

Publicat per Guillaume Riou sur 29 Mars 2014.

Aquest poema s’atribueix a un allemand résistant au nazisme : Martin Niemöller (1892-1984). Militant pacifista. No va deixar de predicar la raó contra l’horror perpetuat per els nazis.

Quan els Nazis venien a buscar els comunistes, no vaig dir res, jo no era comunista.

Quan van tancar els socialdemòcrates,no vaig dir res, no era un Socialdemòcrata.

Quan van venir a cercar els sindicalistes, no vaig dir res, no era un sindicalista.

Quan van van venir a buscar-me, no quedava ningú per protestar.

Un altre de les conseqüències de la irrupció dels violents en les manifestacions es que les forces del estat també reaccionen amb més violència. Fixem-nos amb el que va passar a Nantes-la jolie, on van interpel·lar a 151 estudiants davant del seu Institut ( Lycée Saint Exupery). El 6/12/2018 van arribar 4 o 5 persones que no eren del poble i van robar una dotzena de botelles de gas i les van llençar en unes escombraries en flames que sortosament no varen explotar. Per el mateix indret hi havien estudiants que també protestaven com els armilles grogues ( però amb xocs i degradacions segons la policia). Com a represàlia, la policia va entrar en el Institut i tots els estudiants varen ser vexats i humiliats per aquets actes. Els varen obligar a agenollar-se amb les mans darrera el clatell, en una postura que recordava els presos de Síria abans de que fossin afusellats. Aquestes imatges han indignat a moltíssima gent. Podem per un moment pensar com podran reaccionar en el futur aquets joves que han estat tan humiliats i ferits ? Ràbia ,odi i menyspreu per l’autoritat segur.

Les imatges violentes han protagonitzat la quasi totalitat del temps en les medis audiovisuals però en canvi la solidaritat i festivitat que han caracteritzat la major part de les activitats dels armilles grogues han brillat per la seva absència. Interès per part dels poders fàctics per justificar la repressió i la intolerància a persones que no mereixen cap maltractament. La gran majoria d’arrestats , milers crec, no tenen antecedents policials. Però tan fa, lo important es que quedi clar qui mana, l´estat i no el poble.

Quan els líders polítics  son irresponsables i no donen exemple amb el que fan, no fan honor a la voluntat dels que els han votat. Quan en un país es viu i es participa de uns fets excepcionals on la necessitat d’un canvi es fa evident i necessari, l’ètica professional  n’ha de ser la guia. Limitar-se a complir ordres sense parar-se a pensar en les conseqüències de segons quins actes en l’altre, devalua la credibilitat i la confiança necessària perquè un país avanci cap a una societat millor. A vegades cal desobeir, cal poder dir no. Recordem com en el holocaust nazi, les grans atrocitats haurien estat impossible sense el conformisme de molts. Fer el que fa tothom es molt fàcil, però fer, dir o incomplir una ordre injusta no. Pensem com el estat utilitza els mitjans de comunicació audiovisuals per modelar el nostre pensament. Quan repetim exactament les mateixes paraules i frases que hem escoltat preguntem-nos si realment corresponen a la nostra pròpia manera de veure i sentir i si dubtem, potser ens aniria millor llegir mes llibres i tancar mes les pantalles. Ens hauria de preocupar més si les nostres idees respecte del que passa en el mon es basen en la veritat o en la mentida, perquè si volem ser lliures, ens hem de protegir del pensament fet, determinat i manipulat.

Desenvolupar el sentit crític i participar mes de com volem que sigui la societat es un deure per a nosaltres mateixos i per els infants que hem portat en aquest mon. No podem deixar de ser lliures a canvi d’una falsa seguretat.

“Avui dia, quan els polítics invoquen el “terrorisme”, parlen, evidentment, d’un perill real. Però quan intenten convence’ns de renunciar a la llibertat en nom de la seguretat, ens hem de posar en guàrdia.”

“Sobre la tirania” Timothy Snyder

“”El primer principi de la acció no violenta es el de no cooperar amb tot allò que sigui humiliant”

“Un té que mantenir i defendre les seves conviccions. En una època de conflagració, la inacció es inexcusable”.

“La no-violència  no es pot predicar. S’ha de practicar.”

“Gandhi i la no-violència” Una selecció d’escrits de M.Gandhi Thomas  Merton.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *