A l’estiu la natura ens somriu

Psychologue Clinicienne / Psychotérapeute à Estavar

A l’estiu la natura ens somriu

Article de Elisenda Navinés publicat a le journal el Bourricot, juny 2018.

Contactar amb la natura al estiu sovint ens transporta a records inoblidables de la nostra infantesa perquè la natura es el primer llibre de coneixement que parla per si mateix.

Ja de petits associem les vacances de l’escola al estiu i amb tot el que representa viure fora de la rutina dels horaris escolars i ja de grans, si tenim la sort de fer-ne, poder gaudir d’uns dies de descans i de lleure molt i molt anhelats.

El bon temps i la calor ens conviden al contacte amb l’aigua i a les passejades quan aquesta afluixa i que millor que un entorn natural com la Cerdanya per poder sentir-se viu i comunicatiu. Vius a la Cerdanya? Quina sort !!! diuen els de ciutat . Però tan si vivim sempre aquí com si no, la natura sempre ens convida a tots a ser-ne una part més , a admirar-la i deixar-nos seduir per el seu encant i la seva bellesa de que hi entrem en contacte.

Aquesta capacitat de poder sempre reviure amb el seu contacte serà més forta i plena si de petits un adult o més ens ha acompanyat en la seva descoberta. I si per un període de temps mes llarg no hi hem contactat, quan per fi ho podrem fer , evocarem encara amb més força sensacions, sentiments i emocions que creiem ja perduts. La capacitat de encantar-se o de deixar-nos sorprendre per la seva bellesa es proporcional al goig que haurem  experimentat quan érem petits en presencia de un altre. D’un altre que era present per esbrinar que sentíem.

Així es com recordem i volem tornar aquest cop amb els nostres  per fer excursions per la muntanya,  acompanyar l’avi a buscar aigua a la font,  caça cargols després de la pluja, anar a pescar al riu amb els amics, banyar-se amb la llum de la lluna plena, llevar-se d’hora per veure sortir el sol…….Activitats totes elles que ens apropen al que som i ens ajuden a trobar el que de veritat té sentit i mereix ser viscut en aquesta vida.

En funció de com haurem estat acompanyats i estimats en aquesta descoberta del mon sabrem també transmetre als nostres petits la confiança i la seguretat per seguir apreciant la vida i seguir avançant.

Si tenim fills o nens al nostre càrrec al estiu, no oblidem ser partícips de la màgia pròpia del seu mon, perquè la capacitat innata de sorpresa, curiositat i intuïció creixen i es desenvolupen millor si estem presents i atents. L’observació de la natura porta el nen al desenvolupament de la seva capacitat per comprendre el mon i d’implicar-se, i es de la nostra responsabilitat saber fer aquest acompanyament des de l’escolta i l’empatia.

En període de vacances doncs, tenim que permetre poder gaudir del temps diferentment, lluny del consum per el consum i lluny també de les distraccions que ens sobre estimulen i que ens garanteixen el divertiment artificial en tant que no deixa lloc ni a la imaginació ni a la creació. Sense màgia la creativitat pròpia desapareix o queda en un no res. La tele, la consola, el mòbil…. formen cada cop mes part de les nostres vides fins el punt de no saber que fer del nostre temps  sense aquets aparells.

Tan els infants com els adults necessitem del gaudir espontani que ens ve de dins i no de fora. No deixem que la industria cultural i d’oci ens programi aquest temps preciós. Estem tan sobre estimulats amb tanta informació i pantalles virtuals que no sabem dir prou i parar el temps. Els sentits un cop saturats ja no permeten deixar sorgir el desig perquè aquest queda ofegat abans de sorgir. Son la creativitat, el joc i la comunicació amb el altre present que l’inviten a sortir.

Aprofitem l’estiu per sortir dels murs i de les realitats virtuals i fictícies. Les màquines i ordinadors no son essers vius , tots ho sabem, nens i adults, però si poden conduir-nos a viure realitats on els sentiments i emocions pertanyen mes al imaginari que a la pròpia realitat.

Escoltar la natura es bona consellera perquè permet entrar en un altre ritme de temps i espai mitjançant els seus silencis i remors al mateix temps que ens desperta la consciència de que o qui som. Aprendre de la natura ens desperta el desig de respectar-la i de prendre’n cura perquè continuï nodrint i meravellant els nostres descendents.

Aprofitem el estiu per compensar en els nostres infants la manca del contacte amb la natura de les nostres escoles

Lidia Hervàs en el seu article “aprendre  la natura. L’experiència de les escoles bosc a Espanya” (Vilaweb 30/01/2015) ens descriu un dia del funcionament d’una d’aquestes escoles “Itaca International Shool”, situada a Altea i adscrita a la Federació Alemanya Internacional de Jardins d’Infancia al bosc”.

En aquestes institucions,  l’escola es el propi bosc. Aquest tipus d’escola neix als anys 50 de la mà d’Ella Flatau, a Dinamarca. En Espanya hi ha poquetes escoles com aquesta però a Alemanya ja en tenen més de 700 i en països com Àustria, Suècia, Dinamarca o els Estats Units s’estan popularitzant molt.

 “ En una clariana del bosc hi ha un grup nombrós de nenes i nens. Estan en cercle, agafats de la mà. Quan arribem, comencen a cantar una cançó, donen les gracies a la terra per tot el que esmorzaran. Seuen i van provant serenament el que han portat per compartir. Després d’esmorcar, els nens s’han distribuït de manera natural en diferents grups, i es mouen àgils per la pineda. Un dels grups ha decidit fer una cabanya, transporten branques seques que han trobat a terra, fan parets i decoren les habitacions interiors amb fulles i cordills. D’altres, amb pedres, cordills i branques es fabriquen destrals índies. Una de les nenes més petites ha cuinat un àpat suculent amb fulles seques i ens convida a gaudir-ne. Sembla que també ha fet un bressol per el seu nadó.

Hi ha energia, molta. Però també hi ha moments de silenci, on els petits estan concentrats, cadascú amb la seva activitat.

Amb només dues hores han dissenyat i planificat les tasques, han transportat i afilat materials, han fet nusos, han comptat, han cooperat en la construcció, han acordat qui podria entrar i qui vigilaria… Han fet un joc simbòlic, aprenent i preparant-se per el futur. Les dues educadores es mantenen atentes a les seves necessitats, però no dirigeixen el joc. Abans de marxar cap a la “base”, un petit espai interior envoltat de camps, els nens es reuneixen. Algú ha pensat de fer un regal al bosc, i soterren pedretes mentre fan un petit ritual. Han demanat permís a la muntanya per jugar amb els materials i ara s’asseguren que tot quedi net i sense cap impacte de la seva estada”

Existeixen estudis científics que associen el temps a la natura amb una millora de la atenció, per això aprendre mitjançant la natura ajuda a millor desenvolupar habilitats motores de coordinació i de raonament, així com també una millor gestió del estrès front situacions adverses i de retruc emmalalteixen menys.

Aquest petit escrit de com podria ser un dia en aquets tipus d’escola  ens pot donar una idea de com practicar aquestes vacances aquesta manera d’acompanyament i d’escolta. Això per els que tenim nens i per els que no Per què no tornar  per uns dies ha retrobar el reviure a traves dels nostres sentits  com quan érem petits? Com si experimentéssim de nou els peus sense sabates, el cabell al vent, el caliu del primer sol al cos, el cant dels ocells, la descoberta de nous indrets…….

Els nostres nens d’avui i gracies a la societat que han heretat de nosaltres ,estan acostumats a tenir-ho tot fins i tot abans de desitjar-ho. La natura (que encara aguanta l’efecte devastador del home), també els ensenya l’art de la paciència i els allunya de la immediatesa, del “ho vull ara”. El cercle vital de la naturalesa ensenya que els fruits no maduren de cop i que la lluna ja no torna a ser plena l’endemà. I amb l’aprenentatge d’aquest  respecte dels temps i de l’esforç, quan arriba lo desitjat es gaudeix d’una altre manera, més i millor, sense exigir un altre vivència de mes.

Aprofitem les vacances d’estiu per nodrir l’esperit i estimar millor .Per donar als infants tota la nostra atenció i estimació que tan necessiten per poder després seguir la cadena de tornar a donar seguretat i confiança amb l’altre. Per deixar enrere obstacles i pors. Per tornar a connectar amb la inspiració i la intuïció. Per sortir de debò d’aquest mon embogit que ens envolta. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *